Per tal de controlar i regular la massa de turutes que es generen, fem una distinció entre els projectes. Hi ha projectes que els denominem “generadors de massa de turutes” que són aquells que poden anar quedant amb un saldo negatiu (fins un límit tècnicament possible i aprovat per l’associació, d’acord amb les necessitats i possibilitats dels projectes).
D’altre banda hi ha els projectes “no generadors de massa de turutes” que són els que provenen del Fons Cooperatiu.
El Fons Cooperatiu, és un projecte-fons on hi van a parar les aportacions de les persones socies que tenen més saldo del que necessiten actualment i el volen conservar pel futur, però com que ara no el fan servir, el posen voluntàriament al Fons Cooperatiu perquè no estigui dormit. Quan vulguin, saben que el poden recuperar per allò que necessitin. El saldo de referència que tenim és de 300 turutes, o sigui, si en el teu saldo hi tens més d’aquesta quantitat, és bó que facis alguna aportació al Fons Cooperatiu.
Aquest Fons Cooperatiu fa de regulador de la quantitat de massa de turutes al mercat. Al tractar-se d’una economia sense interessos, no té sentit acumular per obtenir-ne rèdits, però sí que té sentit que les turutes circulin i serveixin per posar en marxa nous projectes, perquè a més projectes, més productes, més força, més sobirania, més resiliència… i… més tasca a favor de ressituar l’economia global perquè serveixi per les coses que realment només poden ser globals, i que siguin ètiques amb aquesta visió global.
La manera com s'evita que es produeixi acumulació innecessaria de turutes i assegurar que sempre serveixin pel que han de servir: "augmentar la producció i l'intercanvi", és impedint que es puguin heretar. Com que sabem que si una persona té necessitat de turutes pot demanar-les a l'associació i les pot obtenir del Fons Cooperatiu, no fa falta que s'hagin d'acumular i que puguin passar de pares a fills. Qui necessiti turutes les pot guanyar amb els seus recursos.
