TENIM DOS TIPUS DE PROJECTES:
Els projectes “generadors de turutes” (horts i funcionament de l’ecosistema), que podran anar quedant en negatiu fins la quantitat prevista i acordada.
Els projectes "no generadors de turutes" i que es nodreixen del Fons Cooperatiu, començaran amb el crèdit que s’hagi calculat i aprovat. L’hauran de gestionar de tal manera que al final de l’exercici hagin retornat el que havien demanat.
EXEMPLES DEL CÀLCUL DE PROJECTES:
PROJECTE GENERADOR DE TURUTES (de l’hort “TAL”):
Fem el següent exercici:
1 - L’equip de socis/es del projecte el formen 6 persones. Entre totes garanteixen que dos dies a la setmana, dos socis/es vagin a treballar durant 2 hores al dia, durant totes les setmanes de l’any.
2 - Per tant preveiem que es treballin 2 dies X 2 socis X 2 hores X 52 setmanes X 10 tt/h = 4160 tt
3 - Segons la capacitat productiva de l’hort i els coneixements de l’equip (que cada vegada seran millors), es calcula que es poden recuperar 2000 tt en productes de l’hort (venent-los amb turutes a socis/es).
4 - Preveiem que durant aquest any, en aquest projecte s’hauran generat: 4160-2000=2160 tt
5 - Per tant aprovarem aquesta quantitat 2160 com a límit final del projecte.
PROJECTE NO GENERADOR DE TURUTES (pot ser un hort d’autoconsum, un taller de producció de mermelades, de conserves, de sabons…, la organització d’un festival, d’un concert…, de fet, qualsevol projecte a recolzar amb turutes)
Fem el següent exercici (l’exemple d’un taller de mermelades):
1 - Un equip de 5 socis/es es proposen posar en marxa el projecte d’un taller per fer mermelades.
2 - Calculen les despeses previstes:
* Necessitem tenir turutes per les hores que treballarem: 26 setmanes (6 mesos) X 5 socis X 3 hores/setmana X 10 tt/h (?) = 3900 tt/any despesa. Però si cobrem menys, tindrem menys despesa (l’equip ho valora).
* Necessitem pagar un lloguer d’un local per fer aquest treball (de moment d’aprenentatge). Lloguer local= 200 tt/mes, a 6 mesos 1200 tt/any
* Necessitem comprar els productes (fruites) per fer les mermelades. 1000 tt (?).(suposant que haguéssim de comprar amb euros, hauríem de valorar les possibilitats. Potser també es podrien vendre després les mermelades una part amb euros, als socis, per descomptat. Hem de tenir en compte, que si és ven a no-socis, necessitaríem registre sanitari i impostos. Això podría ser d’interès si aquest taller avança i el grup es plantegen de fer un salt cap a la professionalització del projecte).
* Necessitem comprar estris (o llogar amb turutes). 200 tt
3 - Per tant el resultat serà que necessitem 3900 tt socis + 1200 tt lloguer + 1000 tt fruites + 200 tt estris = 6300 tt
4 - L’equip reflexiona: per obtenir aquestes turutes hem de produïr i vendre 630 pots de mermelada a 10 tt cadascún. Poden dir, si cobrem menys, per exemple 7 tt/h, el total serien 5130 tt. potser a una producció de 513 pots sí que hi podem arribar.
La conclusió és que aquest equip es podríen plantejar de demanar 5130tt per poder cobrir totes les despeses i anar endegant el projecte. Haurien de retornar una part cada mes, i al final de l’exercici haurien d’haver retornat totes les turutes.
Es podria donar el cas que, al tancar l'exercici, la producció i venda total no hagi estat l’esperada, però aquesta experiència els ha engrescat a seguir amb el projecte i volen seguir l’exercici següent, amb la confiança que la producció i venda serà millor en el futur i que potser podran reduïr alguns costos. El deute pendent seguirà existint però poden demanar un nou crèdit per la propera temporada.
Si veuen que el projecte no ha funcionat, però ha servit per aprendre i l’aportació cap a la sobirania alimentària ha estat positiva, l’associació podria aprovar anular el deute pendent.
5 - Per tant aprovarem aquesta quantitat 5130 com a crèdit a retornar al final de l’exercici.
CONCLUSIONS OPERATIVES:
* Els projectes que es nodreixen del Fons Cooperatiu, començaran amb el crèdit que s’hagi calculat i aprovat. L’hauran de gestionar de tal manera que al final de l’exercici hagin retornat el que havien demanat.
* Els projectes generadors de turutes també hauran de retornar tot el previst segons la previsió inicial. El fet dels 10 tt/h fa que estiguin ben pagats doncs és un estímul a que hi hagi interès en treballar en terres i en projectes perquè l’ecosistema funcioni.
* A partir de la totalitat de les previsions dels projectes, tenim dades per fer una simulació de com pot evolucionar l'ecosistema al llarg de l'exercici.
* Quan tanquem l'exercici a final d'any, podrem veure com ha evolucionat i quines conclusions en podem extreure pel següent exercici.
PROCEDIMENT PER L'APROVACIÓ DELS PRESSUPOSTOS:
* La Junta Coordinadora (Comissió Permanent) juntament amb l'Equip Tècnic elaboren una proposta a partir de l'analisi de les dades de l'exercici anterior i de les propostes rebudes de nous projectes.
* Els diferents equips de treball i les comissions temàtiques, poden també fer l'exercici de previsió de les turutes que calculen que poden generar o necessitar durant l'any.
* En la primera Assemblea de l'any, a ser possible, s'informa de cadascún dels projectes, del balanç dels exercicis anteriors i de les previsions pel nou exercici, i també de la visió global. Es fa un torn obert de paraules perquè es puguin aclarir bé els projectes i es passa a la votació per aprovar els Pressupostos, que seran la base de referència pel nou exercici..
* Duran el curs de l'exercici poden sorgir nous projectes, els quals passaran a ser estudiats per part de la Junta, i quan es tracti de temes importants caldrà esperar en la propera Assemblea per tal de ser aprovats definitivament.
El valor de la turuta creix amb l'oferta. A més projectes, més producció i més ofertes.
Res s'ha d'aturar per manca de turutes, si va en el sentit dels objectius de l'associació.
